Al llarg del segle XIX i XX, foren nombroses les campanyes contra el consum d’alcohol (o l’excés de consum d’alcohol). Aquestes, de vegades es van traduir en prohibicions com “La Llei Seca” als Estats Units i pretenien acabar amb els problemes que pot comportar l’excessiu consum d’alcohol en diferents contexts: Problemes de salut i augment de la despesa de l’estat a causa d’aquests problemes, aldarulls públics, ruptures familiars i violència domèstica, marginació, etc.
No es tracta de veure l’alcohol i altres drogues com un atenuant o fins i tot justificant d’aquestes problemàtiques, ja que no totes les persones èbries es comporten violentament, ni causen aldarulls públics, ni agredeixen sexualment; l’alcohol no és l’únic causant d’aquestes problemàtiques, però sí que les pot facilitar i incrementar.
En aquest article repassaré les campanyes antialcohòliques als Estats Units i “La Llei Seca”, la propaganda anarquista contra el consum d’alcohol durant la Guerra Civil espanyola i les diferents campanyes i lleis dels governs soviètics per lluitar contra l’alcoholisme, especialment “La llei seca” de Gorvatxov.
Estats Units. El moviment per la Temperància i “La Llei Seca”
Es tracta d’un moviment social que propugnava el consum responsable d’alcohol, donant suport a lleis que limitessin el seu consum, o en la tendència més radical, lluitava per l’abstinència total. El moviment va tenir repercussió sobretot als països anglosaxons, especialment als Estats Units on va aconseguir aplicar l’anomenada “La llei seca”.
A finals del segle XVIII i començaments del XIX es van formar a Connecticut, Virgínia i l’estat de Nova York associacions per la temprança. Consideraven que l’alcohol produïa danys físics i psíquics greus.
Les associacions per la temprança es van estendre en vuit estats més durant la dècada de 1820. El 1826 es va crear la Societat Nord-americana per la Temprança (American Temperance Society), que va créixer ràpidament afavorida per l’interès de la societat nord-americana de l’època per la moralitat i la religió, el metodisme i més tard el mormonisme. El 1839 als Estats Units existien divuit publicacions que propugnaven la temprança.
El moviment per la temprança a banda de vincular-se a motius morals i religiosos, també es vinculava als drets de la dona, a causa de la correlació entre l’alcoholisme i la violència domèstica.
Carrie A. Nation (25 de novembre de 1846, Garrard County – 9 de juny de 1911, Leavenworth)
La icona del sector més radical del moviment la representava Carrie Amelia Nation , una dona de classe humil de Kansas que destral en mà entrava a les tavernes i destruïa les ampolles d’alcohol que trobava. A Carrie se li atribueix la seva lluita obcecada per acabar amb el consum d’alcohol a que el seu primer matrimoni va acabar fracassant ja que el seu marit era un alcohòlic.
Carrie era una dona de gran d’envergadura (1,82m i 79kg), es descrivia a si mateixa com “un bulldog que corre als peus de Jesús bordant allò que ell rebutja”, assegurava seguir ordres del mateix Déu quan entrava als bars per destruir les ampolles d’alcohol. Actuava sola o acompanyada per altres dones que cantaven cançons cristianes. Entre el 1900 i el 1910 va ser arrestada trenta vegades, pagant les multes que rebia amb donacions, conferències o gràcies a la venda de les destrals que utilitzava en els seus atacs. Carrie A. Nation amb una bíblia, la seva destral i un llaç blanc al coll, era l’ emblema del sector més purista del moviment per la temprança.
Va morir a Leavenworth (Kansas), el 9 de juny de 1911, i va ser enterrada en una tomba sense nom sota una placa amb la inscripció “Fidel a la causa de l’abstinència, va fer el que va poder” que va erigir l’Associació de Dones Cristianes Abstèmies.
L’incident de Hull House
Es coneix com a incident de Hull House, l’episodi que va succeir el 1913 quan un immigrant italià va arribar borratxo a casa seva i va voler tenir relacions sexuals amb la seva dona, aquesta que estava embarassada, es va negar, l’home la va colpejar i el nen va néixer amb malformacions, la notícia es va expandir i es va propagar que el petit tenia l’aspecte del dimoni. Nombroses dones fartes de veure com els seus marits arribaven borratxos a casa i es gastaven el sou en alcohol, es van començar a organitzar el Moviment per la Temprança es va estendre.
La primera Guerra Mundial va ser aprofitada pels activistes de la temprança per començar una campanya de “patriotisme moral” per acabar amb el consum d’alcohol, atacant les indústries d’alcohol dels immigrants alemanys i cridant a reduir o acabar amb el consum d’alcohol pel bé de les famílies estatunidenques.
“La Llei seca”
El Moviment per la Temprança marcat pel patriotisme excloent i la defensa dels seus valors WASP (de les sigles en anglès, Blanc, Protestant i Anglosaxó) veia com un perill per a la raça l’arribada d’immigrants dels països no protestants d’Europa com a part d’Alemanya, Itàlia o Irlanda. El moviment va aconseguir la seva gran victòria amb la ratificació de l’esmena XVIII a la Constitució, l’anomenada “Llei Seca” que prohibia la fabricació, venda i consum de begudes alcohòliques.
“La Llei Seca” va estar influenciada pel Moviment per la Temprança i els líders religiosos populars (especialment els protestants) que criticaven el lliure consum d’alcohol i denunciaven els seus mals contra la salut, la moral i la família. Els predicadors protestants acusaven els immigrants irlandesos, alemanys i de l’Europa Occidental de ser massa tolerants amb el consum d’alcohol. A les crítiques al consum d’alcohol del Moviment per la Temprança també s’hi van unir les dels sectors més liberals i esquerrans, intel·lectuals i sindicalistes que veien l’alcohol com un element d’endarreriment i pobresa pels treballadors.
El 1917, el Congrés va aprovar una resolució a favor de l’Esmena XVIII de la Constitució que prohibia la venda, importació, exportació, fabricació i el transport de begudes alcohòliques a tot el territori dels Estats Units. Al gener de 1919 l’esmena va ser ratificada per 36 dels 48 estats de la Unió, sent susceptible d’imposar-se com a llei federal (aplicable a tots els Estats). A l’octubre del mateix any, es va aprovar la implementació de “La Llei Seca”, el seu màxim artífex el senador republicà per Minnesota Andrew J. Volstead va declarar:
Aquesta nit, un minut després de les dotze, naixerà una nova nació. El dimoni de la beguda fa testament. nens. Es van tancar per sempre les portes de l’infern
Vega Carrasco, Miguel. ‘Alcohol y sangre`. Descubrir la Historia, 16 de gener del 2014 <https://descubrirlahistoria.es/2014/01/alcohol-y-sangre/>
“La Llei Seca” malgrat no prohibir el consum d’alcohol, en va dificultar molt l’obtenció, en prohibir la manufactura, la venda i el transport de begudes alcohòliques. Només algunes poques begudes van escapar de les barreres d’aquesta: el vi de Jérez utilitzat per a ús medicinal o religiós, o la producció de vi mitjançant la venda de suc de raïm en forma de “maons” semi-sòlids anomenats bricks of wine .
Si bé és cert que el consum d’alcohol va disminuir a la meitat als anys 20 i no va superar el consum anterior fins als anys 40, “La Llei Seca” va provocar problemes de caire sanitari i criminal. La demanda de begudes alcohòliques va estimular la fabricació, importació i venda clandestina i que aquestes s’adquirissin a preus elevats al mercat negre, atraient el crim organitzat, com el cas del famós gàngster Al Capone, ell i altres gàngsters van aconseguir grans fortunes mitjançant la venda i el tràfic d’alcohol, diverses bandes de gàngsters van lluitar entre elles per aconseguir el control del tràfic.
Davant l’increment de la criminalitat a causa del tràfic il·legal, l’opinió pública va començar a mostrar-se majoritàriament en contra de “La Llei Seca”. Anteriorment a aquesta, la població de reclusos als Estats Units era de 4.000, el 1932 la població carcerària havia augmentat fins arribar als 26.859 reclusos i la població a les presons federals havia pujat un 366%. “La Llei Seca” havia augmentat espectacularment la criminalitat, a més el govern federal havia de gastar ingents quantitats de recursos per combatre la producció, trànsit i venda d’alcohol. A partir del 1930 l’opinió pública dels Estats Units culpava “La Llei Seca” “i no el consum d’alcohol, com la causant de l’increment de l’índex de criminalitat.
El 21 de març del 1933 Roosevelt va signar l’Acta Cullen-Harrison que legalitzava la venda de cervesa que tingués fins a 3,2% d’alcohol i la venda de vi de baix contingut alcohòlic, aplicable a partir del 7 d’abril d’aquell mateix any, derogant la Llei Volstead. Finalment el 5 de desembre “La Llei Seca” va ser derogada al Senat per l’Esmena XXI.
A l’estat espanyol durant la Guerra Civil. Propaganda anarquista contra el consum d´alcohol
L’anarquisme abans i durant la Guerra Civil era molt crític amb el consum d’alcohol, el bar, la gramola o el prostíbul eren vistos com a llocs promoguts pel capitalisme i l’estat per adormir les aspiracions revolucionàries dels obrers.
Reducido, intelectual y moralmente tanto como en su condición material, al mínimo de una existencia humana, encerrado en su vida como un prisionero en su prisión, sin horizontes, sin salida, sin porvenir mismo, si se cree a los economistas, el pueblo tendría que tener el alma singularmente estrecha y el instinto achatado de los burgueses para no experimentar la necesidad de salir de ese estado; pero para eso no hay más que tres métodos, dos de ellos ilusorios y el tercero real. Los dos primeros son el burdel y la iglesia, libertinaje del cuerpo y el libertinaje de la mente; el tercero es la revolución social
Solidaridad Obrera, el juny de 1932 amb la proximitat del Congrés fundacional de les Joventuts llibertàries del 22 al 24 de juny a Madrid, declarava:
Camaradas jóvenes de todos los sexos: abandonad todos los lugares de corrupción y aquellos otros que os mantienen en las más completa ignorancia. Vuestro es el presente, el porvenir es vuestro. Los bailes, espectáculos brutales, los cabarets, cafés, campos de fútbol, etc. os distancian de la ruta que habéis de seguir para conseguir vuestra emancipación. Los ateneos libertarios de barriada han sido creados para facilitaros medios que precisa vuestra elevación
‘Llamada a los jóvenes en general y a los libertarios en particular’, Solidaridad Obrera, 16 de juny de 1932
(…) un rasgo distintivo de los anarquistas fue una moralidad ascética rigurosa que estaba estructuralmente unida a una oposición intransigente ante la religión. La intolerancia del vicio también distinguió a los anarquistas de otras organizaciones proletarias. Diaz del Moral comenta que en el trienio bolchevique en Córdoba los centros anarquistas no tenían bares, los centros socialistas si los tenían
Corbin, John. ‘El anarquismo andaluz: Perspectiva desde la ntropologia social’. University of Kent at Canterbury. p.90 (p.18 PDF) < http://www.juntadeandalucia.es/educacion/vscripts/wginer/w/rec/3099.pdf >
Hem de tenir en compte la relació entre l’anarquisme i el naturisme entre els anys 20 i 30, com ara la figura del pensador naturista i anarquista sabadellenc Albano Rosell . El naturisme proposava una manera de vida respectuosa amb la natura i la pròpia, difonia el vegeterianisme, l’activitat esportiva, la medicina natural i el contacte amb la natura. Helios Monteamor planteja una vella metàfora entre l’organisme viu i la societat en afirmar que:
L’anarquista tendeix a la regeneració de l’organisme social i l’ideal naturista a la regeneració de la cèl·lula l’individu.
Durant la Guerra Civil, l’alcohol així com altres vicis i els seus locals com bars, cafès, i cabarets eren criticats a les publicacions anarquistes ja que en una situació de Guerra l’anarquista havia de mostrar més que mai la seva moral revolucionària tant al front com a la rereguarda si es volia guanyar la guerra i la revolució.
La publicació ‘Superación’ de la CNT-FAI de Sabadell, el 1937 opinava en els termes següents sobre els bars, cafès i cabarets:
(…) de origen y promoción puramente fascista y clerical, hace desgastar las energías de los luchadores y provoca escándalo entre aquellos que quieren ganar la guerra y hacerla revolucionaria
‘Superación’. Orgáno de la CNT-FAI y su comarca. Sabadell, 25 de setembre de 1937
El 13 de febrer de 1937 es tanquen els únics dos cabarets de Tarragona i es condiciona la seva reobertura a canvi que oferissin un “espectacle decent”:
Un espectáculo socializado de varietés, comedia, etc. completamente artístico, moral y con taquilla, excluyendo lo obsceno y de vicio que consistía en alternar oculta o abiertamente con las personas de distinto sexo, con los consiguientes abusos de bebidas y alcoholes que embrutecen y degradan al hombre
Estivill Pérez J. El cinema i el teatre en Guerra Civil a les comarques tarragonines. Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2000
A la veïna localitat de Reus el sindicat d’Espectacles de la CNT permet reobrir l’ Edèn Concert a condició que es facin millores en la higiene del local i la prohibició de servir consumicions de qualsevol tipus
Durant la guerra i la revolució, els anarcosindicalistes ja no veuen l’alcohòlic com un malalt víctima del sistema capitalista, sinó com un traïdor a la revolució:
En estos momentos de inquietudes supremas, no debe tolerarse las borracheras. El borracho es un ser despreciable que hay que aniquilar. El que se emborracha en estos momentos deja de ser un camarada para convertirse en un enemigo
‘Agitación’. Semanario de los trabajadores. Vinaròs, 6 de febrer de 1936
Les Joventuts Llibertàries de Múrcia van portar a terme una activa campanya contra els vicis de l’alcohol, el tabac i la prostitució (concebuts com a vicis fomentats pel capitalisme), encaminada a acabar amb el consum d’alcohol.
Actúa en bien de la nueva moral y la cultura
Lee, estudia, tu mejor compañero es el libro
L’Ateneo Libertario de Múrcia:
bochornoso espectáculo de la embriaguez (…). Ni el optimismo ni el pesimismo pueden disolverse en alcohol
La juventud ha ser dinámica; la juventud que cree ha de ser activa, la juventud ha de ser responsable
González Martín, Carmen. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea. N° 7, 3. 2011 : ‘Spagna Anno Zero: la guerra come soluzione. III Una Guerra che non pasa. 16. ‘Anarquistas de Ayer y Hoy. De la identidad antifascista en la Guerra Civil a a la Memoria actual’ <https://journals.openedition.org/diacronie/3359>
El Sindicato Único de Espectáculos Públicos de la CNT-FAI, majoritari en el sector, es va encarregar de la producció i distribució cinematogràfica de la República al principi de la guerra. Destaca el film Barrios bajos (1937), projectat a 159 sales de cinema de l’Espanya republicana. Es tracta d’un drama social que prefigura els plantejaments del neorealisme, ambientat al barri “xinu” de Barcelona, mostra les diferències de classe, així com les problemàtiques socials como la droga i la prostitució.
També trobem La última (1939), de Pedro Puché, pel·lícula didàctica, plena d’humor, contra el consum excessiu d’alcohol:
Al costat del cinema, la propaganda mitjançant el cartellisme era fonamental per conscienciar les masses obreres sobre els perills dels vicis, no esforçar-se per guanyar la guerra i la revolució i la importància de la disciplina en la rereguarda i el front.
Tot i la vehemència de la propaganda anarquista contra l’alcohol i altres vicis, la majoria d’anarquistes no estaven a favor de la prohibició sinó d’un consum conscient i responsable.
Per a més informació sobre la lluita antialcohòlica anarquista durant la Guerra Civil:
Lázaro Arbués, Lázaro; Cortés Blanco, Manuel. Editorial : ‘Revista Proyecto Hombre (pag. 17-21, 2005) + Prevención del tabaquismo’ (vol. 4, núm. 1, Gener-Març 2002). < http://www.cgtmurcia.org/cultura-libertaria/anarcobiblioteca/memoria-libertaria/de-1936-a-1939/1122-anarquismo-y-lucha-antialcoholica-en-la-guerra-civil-espanola-1936-1939>
A la Unió Soviètica
Durant la guerra civil i després de la victòria bolvxevic (1914-1929)
Amb l’esclat de la I Guerra Mundial el 1914, l’encara govern tsarista en veure que molts soldats del front patien alcoholisme i era freqüent veure’ls ebris abans de la batalla, va promulgar una llei que prohibia el consum d’alcohol als soldats, la venda al detall de Vodka i en limitava el consum en restaurants i establiments alimentaris.
Amb la victòria de la revolució bolxevic el 1917, la posterior Guerra Civil russa i la transformació del país en la Unió Soviètica, el nou govern va mantenir les restriccions al consum d’alcohol fins al 1925. La fi del veto va suposar el creixement vertiginós de l’alcoholisme i l’augment de la criminalitat, però també l’augment d’ingressos per a les arques de l’estat.
Els diferents governs soviètics van emprendre diverses campanyes i mesures per limitar l’abús del consum d’alcohol, les primeres mesures van tenir lloc el 1929, quan es va tancar un gran nombre de cerveseries i tavernes i se’n va controlar el consum. Així mateix, es va posar en marxa una campanya de conscienciació a través de publicacions oficials, des d’on es demanava a la població no excedir-se amb el consum d’alcohol, i a portar una vida saludable mitjançant l’esport i la cultura.
Les restriccions impulsades per Khrushov (1958) i Breznev (1972)
Posteriorment, el 1958, sota la presidència de Nikita Khruxov en Plena Guerra Freda, el govern va intentar frenar l’alt índex d’alcoholisme entre la població, especialment el creixement del consum de begudes alcohòliques entre la joventut. Les mesures antialcohol de Khruxov van ser més suaus que les anteriors: mesures punitives en el consum excessiu d’alcohol, especialment als centres de treball on s’expedientava o acomiadava als treballadors que duien a terme les seves tasques sota els efectes de l’alcohol. També es va limitar la venda d’alcohol en determinats espais: Limitació de la graduació als espais propers a les fàbriques, centres educatius, hospitals o llocs on es celebrés algun esdeveniment multitudinari, també es va prohibir la venda i consum de Vodka a totes les estacions de tren i autobús i als aeroports.
A partir de l’agost del 1972, sota la presidència de Leonid Bréznev es va llançar la següent campanya de conscienciació contra el consum excessiu d’alcohol. Es van augmentar les sancions i multes de les mesures anteriors de Khruxov, així com el preu del Vodka, i es va fomentar un consum moderat i saludable de begudes de més baixa graduació (cervesa, vi) i refrescs. Les persones amb problemes d’alcoholisme havien de seguir programes de rehabilitació i es sancionaven o detenien aquelles que no seguien els programes de desintoxicació i causaven problemes d’ordre públic. Es va imprimir i penjar un gran nombre de cartells sobre el dany que provocava l’alcoholisme en la pròpia salut personal i en la destrucció de famílies. Finalment, per tal de no fomentar el consum, es va eliminar de les pel·lícules aquelles escenes on sortien persones bevent alcohol.
La Llei Seca de Gorvatxov (1985-1988)
L’última campanya contra el consum excessiu d’alcohol i la més restrictiva, va tenir lloc el 1985 sota la presidència de Mikhaïl Gorvatxov, amb el títol “Mesures per superar el consum d’alcohol i l’alcoholisme i per eradicar l’alcohol embotellat”. A Gorvatxov se’l va conèixer durant un temps amb el sobrenom de ‘ Mineral’nyi Sekretar’ (Secretari que beu aigua mineral) en lloc de l’oficial General’nyi Sekretar’ (Secretari General).
La mesura obligava a canviar la producció de nombroses destil·leries de refrescs , a augmentar el preus de les begudes alcohòliques i a limitar les hores i llocs on es podia vendre alcohol (les botigues només podien vendre alcohol de les 2 a les 7h), causant enormes cues de ciutadans que volien obtenir begudes alcohòliques. Aquestes van incloure limitar el tipus de botigues permeses per la seva venda, tancar moltes destil·leries de vodka, destruir vinyes a les repúbliques productores de vi de Moldàvia, Armènia i Geòrgia, i prohibir la venda d’alcohol als restaurants abans de les dues de la tarda (14)
Amb aquestes mesures es pretenia augmentar la producció ja que es considerava l’alcohol culpable d’una suposada baixa producció dels treballadors i que els diners que no es gastés en alcohol es gastarien en béns de consum. Igual que amb Breznev també s’aturava i multava aquells ciutadans embriagats i se’ls enviava a un centre de rehabilitació, les multes suposaven una font d’ingressos important per a l’estat, així que la policia s’esforçava per trobar a la via pública qualsevol ciutadà borratxo. Aquestes mesures només van durar fins al 1988, quan Gorvatxov va tornar a permetre l’augment de la producció de begudes alcohòliques pel fet que les mesures restrictives van acabar convertint-se en un desastre econòmic i la compra de béns de consum no va augmentar i que la producció tampoc ho va fer i per tant hi havia els mateixos béns de consum disponibles que abans.
Per saltar – se les restriccions del govern, la població soviètica preparava les begudes a les seves pròpies llars. El vodka costava més de deu rubles [100 copecs equivalen a un ruble]. Bàsicament es prenia qualsevol cosa que pogués substituir l’alcohol, per exemple: vernís, cola, anticongelant, líquid per frens o insecticida. Fins i tot el líquid anticongelant dels avions militars, el personal de la força aèria el drenava, el destilava i el prenia. Després aquest líquid es va reemplaçar per aigua que es congelava en altes latituds.
En una entrevista a Gorvatchov al Komsomolskaia Pravda el 15 de maig, aquest reconeixia el fracàs econòmic de les mesures contra el consum d’alcohol:
Al meu entendre, la campanya contra l’alcoholisme va ser un error, a causa de la manera com es va aplicar. El tancament de botigues [de licors], especialment a Moscou, va arribar a causar grans cues, un augment en la producció il·legal de productes casolans destil·lats i no hi havia sucre disponible a les botigues.
‘Los afiches soviéticos diseñados para que los rusos dejaran de tomar’ VICE. Por Pawel Maczewski traducido por Daniela Silva, 15 de mayo del 2017 <https://www.vice.com/es_co/article/nz849d/estos-posters-sovieticos-fueron-hechos-para-que-los-rusos-dejaran-de-tomar>
Tot i que també posa èmfasi en alguns aspectes positius a nivell de salut:
És cert que teníem deficiències òbvies, com bretxes pressupostàries i llargues cues. Però també vam tenir alguns efectes positius: les taxes de mortalitat van disminuir i les taxes de natalitat van augmentar. Al voltant d’1,6 milions de persones menys van morir durant els anys de la campanya contra l’alcoholisme respecte als anys anteriors. El nombre d’accidents laborals i vitals va caure dràsticament
‘Gorbachev admits mistakes made in antialcoholism 30 iears ago’ Russia Beyond, 15 de maig del 2015 <https://www.rbth.com/news/2015/05/15/gorbachev_admits_mistakes_made_in_anti-alcoholism_campaign_30_years_ago_46054.html>
A banda de les restriccions, el govern de Gorvatxov va imprimir milers de cartells amb propaganda contrària al consum d’alcohol per conscienciar la població sobre les conseqüències del seu abús. Aquests cartells mostraven a borratxos atrapats dins d’una ampolla o escanyats per una serp verda (símbol rus de l’alcohol), així com a treballadors embriagats sent uns paràsits al seu lloc de treball, descuidant la seva família i comportant-se violentament. Igual que els cartells de la CNT durant la Guerra Civil, destaquen pel missatge contundent i la seva bellesa gràfica:
A Mode de conclusió
Tant les mesures prohibicionistes de l’anomenada “Llei Seca” nord-americana com la de la URSS durant el mandat de Gorvatxov, no van acabar amb el consum d’alcohol encara que van aconseguir disminuir el consum en fer més difícil obtenir la seva obtenció. Aquestes mesures per`, van provocar altres problemes:sobre la salut: morts causa de la falta de control de la producció, el mercat negre i l’augment del crim, aquest darrer especialment als Estats Units amb el gangsterisme i els seus coneguts personatges com Al Capone.
La propaganda i les accions dels anarquistes espanyols contra el consum d’alcohol no van tenir èxit per diversos motius:
-Una part del camp espanyol era de terres vitivinícoles, van haver-hi alguns intents de produir alternatives no alcohòliques com la del 1938 per part de la Federación Regional de Campesinos y el Sindicato de Alimentación del Centro, l’anomenat biol-raïm. Però aquestes alternatives al vi no van acabar de fructificar, ja que en la situació de guerra interessava rentabilitzar al màxim les explotacions.
– La consideració social de l’alcohol (com actualment), era molt positiva. La tradició del vi a taula com un aliment bàsic més, ser vist com un euforitzant i un bon remei contra el fred, etc. Totes aquestes consideracions el feien encara més adequat en un context de guerra on es passava fam, fred i tota mena de calamitats.
‘La desconocida historia del ñiño demoníaco que dió impulso a la ley seca en EEUU’. Cervera, César. ABC Historia, 9 de febrer de 2017 <https://www.abc.es/historia/abci-desconocida-historia-nino-demoniaco-impulso-ley-seca-eeuu-201702090123_noticia.html>
‘Carrie A. Nation y el extraño método del hacha que impulsó la nueva Ley seca’. Miras, Eugenia . ABC Historia, 18 de febrer de 2018 < https://www.abc.es/historia/abci-carrie-nation-y-extrano-metodo-hacha-impulso-ley-seca-201802180131_noticia.html>
Vega Carrasco, Miguel. Alcohol y sangre. Descubrir la Historia. 16 de gener de 2014. <https://descubrirlahistoria.es/2014/01/alcohol-y-sangre/>
El fin de la “ley seca” en Estados Unidos cumple 75 años. RTVE Noticias. EFE. 5 de desembre de 2008 <http://www.rtve.es/noticias/20081205/fin-ley-seca-eeuu-cumple-75-anos/202981.shtml>
Britannica Encyclopaedia<https://www.britannica.com/topic/Eighteenth-Amendment#ref1089166>
Bakunin, Miajíl. Dios y el Estado (pág.109). El Viejo Topo, 2008. Pág.201. ISBN:84-922573-3-4
‘Llamamiento a los jóvenes en general y a los libertarios en particular’,
Solidaridad Obrera, 16 de juny de 1932. Corbin, John. ‘El anarquismo andaluz: Perspectiva desde la antropologia social’. University of Kent at Canterbury. p.90 (p.18 PDF) <http://www.juntadeandalucia.es/educacion/vscripts/wginer/w/rec/3099.pdf>
Barona, Josep Lluís. Ciencia, salud pública y exilio (España, 1875-1936). Universitat de València, servei de publicacions, 2003. ISBN: 9788437055503 (283 pàg)
Superación. Orgáno de la CNT-FAI y su comarca. Sabadell, 25 de setembre de 1937
Estivill Pérez J. El cinema i el teatre en Guerra Civil a les comarques tarragonines. Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2000
Agitación. Semanario de los trabajadores. Vinaròs, 6 de febrer de 1936
González Martín, Carmen. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea. Núm. 7, 3. 2011 : “Spagna Anno Zero”: ‘la guerra come soluzione. III Una Guerra che non pasa’. 16. ‘Anarquistas de Ayer y Hoy. De la identidad antifascista en la Guerra Civil a a la Memoria actual’ <https://journals.openedition.org/diacronie/3359>
Seventeen moments in soviet history. An on-line archive of primary sources. ‘1985/Anti-alcohol campaing’ <http://soviethistory.msu.edu/1985-2/anti-alcohol-campaign/>
‘Los afiches soviéticos diseñados para que los rusos dejaran de tomar’ VICE. Por Pawel Maczewski traducido por Daniela Silva, 15 de maig del 2017 <https://www.vice.com/es_co/article/nz849d/estos-posters-sovieticos-fueron-hechos-para-que-los-rusos-dejaran-de-tomar>
‘Gorbachev admits mistakes made in antialcoholism 30 years ago’ Russia Beyond, 15 de maig de 2015 <https://www.rbth.com/news/2015/05/15/gorbachev_admits_mistakes_made_in_anti-alcoholism_campaign_30_years_ago_46054.html>
González Martín, Carmen. Diacronie Studi di Storia . https://journals.openedition.org/diacronie/3359>
Història i pensaments 
Deixa un comentari