Va néixer a Sabadell (Barcelona), el 21 de maig del 1844, ciutat que seria coneguda a finals del segle XIX com la Manchester catalana per la seva gran producció tèxtil, però amb greus desigualtats socials; 3/4 parts del salari d’un obrer anava destinat a la seva alimentació i la de la seva família, els nens i nenes començaven a treballar als 7 o 8 anys, el 1881 gairebé el 64% de la població masculina era analfabeta, i l’analfabetisme femení arribava al 85%. Salvany va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona el 1855 i al cap de deu anys va ser ordenat sacerdot. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Amb el pseudònim “Un obscurantista de buena fe” , va escriure des del 1869 milers d’articles i uns dos-cents opuscles -en català i castellà- volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos.

Va fundar l’Acadèmia Catòlica el 1872 per evitar la descristianització dels obrers i per incorporar les activitats culturals juvenils sota el dogma catòlic. El 1890 es va inaugurar l’edifici de l’Acadèmia Catòlica al carrer Sant Joan, que actualment l’edifici continua existint i l’utilitzen diverses associacions. Va morir el 2 de gener de 1916 a la casa principal que havia convertit el 1905 en un asil d’ancians de les Germanetes dels Ancians Desemparats, just davant de l’Acadèmia Catòlica.

Va representar el sector més integrista de l’Església Catòlica de l’època, era partidari de tornar a la cristiandat de l’Edat Mitjana, del restabliment de la inquisició. Al llarg de la seva vida va combatre el liberalisme. Va ser defensor del “Syllabus Errorum” i enemic dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació “Revista Popular” (1871-1916), de la qual va ser director durant 43 anys, on va llançar campanyes de ressò a tot Espanya, contra la francmaçoneria, l’espiritisme, el protestantisme, i la Solidaritat Catalana (atès que no donaven prou importància al paper de l’església catòlica), defensant la unitat catòlica, i la primacia espiritual en l’acció social, és a dir, que l’església catòlica mantingués el monopoli de l’educació i la sanitat de la població; i promovent la caritat cristiana davant la solidaritat obrera. La seva obra fonamental, i discutida molts anys, va ser “El liberalismo es pecado” (1884), la polèmica al voltant del qual va prendre una dimensió europea. Esdevingué el programa doctrinal del carlisme tradicionalista, lligat amb els jesuïtes, contra el liberalisme, que era la base de la política de la Restauració. En aquesta obra, Sardà es posiciona en contra del sufragi, nega la llibertat de pensament, es mostra contrari a la llibertat de premsa i associació i nega totes aquelles creences que no estiguin basades en el catolicisme. Sardà condemnarà qualsevol intent d’entesa entre el liberalisme i el catolicisme. El 1888 va recolzar el carlí integrista Ramon Nocedal i el seu diari “El Siglo Futuro”, que fundaria el Partit Integrista, quan es va enfrontar amb els dirigents del Partit Carlista per considerar-los massa tebis amb el règim canovista. Finalment, Sardà i el “Diario Catalán” es van allunyar de Nocedal i del Partit Integrista, se’n va separar a causa de diferències d’estratègia política.

Sardà exercí una gran influència sobre els obrers i la opinió pública de la ciutat a favor dels interessos catòlics i patronals que li donaven suport econòmic, com ara el cacic local Joan Sallarès i Pla, industrial proteccionista i membre del Partit Conservador. L’integrisme de Sardà representa la resistència de l’Església Catòlica a perdre el monopoli sobre la cultura, el pensament, l’educació i la seva influència política. Aquest pensament integrista de Sardà, recolzat per la patronal local, va comportar la resposta obrera amb propostes d’innovació cultural, com ara la creació del Instituto Libre de Enseñanza (ILE) el 1882, o la creació del setmanari obrer lliurepensador “Los Desheredados”; però també a intents desesperats com l’atemptat de l’anarquista Mateu Morral durant les noces del rei Alfons XIII el 1909, que va comportar una dura repressió contra el moviment obrer i moviments lliurepensadors, com el de renovació de l’ensenyament de l’Escola Moderna. El mestre i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia després de la Setmana Gloriosa, anomenada Setmana Tràgica per l’església i el govern, van aprofitar per acusar-lo de ser l’inductor de la d’aquesta i també d’estar darrere de l’atemptat de Mateu Morral (bibliotecari de l’Escola Moderna).

Fèlix Sardà i Salvany, liderava el Comité de Defensa Social, fundat a Barcelona el 1903 i recolzat per la patronal, aquest s’oposava a totes les escoles neutres en matèria religiosa, a la constitució de lligues d’instrucció pública, a l’establiment de centres protestants, i denunciava a les publicacions neomalthusianes de les quals Mateu Morral donava suport.

“El liberalismo es pecado”:

El liberalismo es herejía. Herejía se toda doctrina que niega con negaciones formal y pertinaz un dogma de la fe cristiana. El liberalismo doctrina los niega primero todos en general Y después cada uno en particular. Los niega todos en general, Cuando afirma o supone la independencia absoluta de la razón individual en el individuo, y de la razón social, o criterio público, en la sociedad 

“Ser liberal es más pecado que ser blasfemo, ladrón, adúltero u homicida, o cualquier otra cosa de las que prohibe la ley de Dios y castiga sume justicia infinita”

El maig de 1941 es va commemorar el centenari del seu naixement i el 25è aniversari de la seva mort. L’ajuntament de Sabadell amb l’alcalde Josep Mª Marcet va organitzar una sèrie d’homenatges a la seva figura. Les seves restes mortals van ser traslladades al passadís central de l’església de Sant Feliu, on encara es troben.

Francisco Franco, en la seva visita a la ciutat el 27 de gener de 1942, va assistir a un homenatge a Salvany a l’església de Sant Feliu, reconeixent-ho com a precursor de la ideologia nacional-catòlica del règim.

Actualment a Sabadell en la seva memòria hi ha una estàtua a l’església de l’Immaculat Cor de Maria, una plaça en nom seu, i un monument al Santuari de la Salut.

El “Liberalismo es pecado” es pot llegir en diverses webs carlistes tradicionalistes que encara el tenen com a referent, adjuntem enllaç en PDF:  http://www.carlismo.es/librosElectronicos/Elliberalismoespecado.pdf. De fet, organitzacions carlistes i ultracatòliques creuen que els seus textos continuen tenint vigència, el febrer de 2026 l’editorial “Ediciones contrarevolucionarias” va editar la seva obra “Masonismo y Catolicismo: Paralelos entre la doctrina de las logias y la de nuestra Santa Iglesia Católica, Apostólica, Romana única verdadera”, obra editada originalment l’any 1885.

SARDÀ SALVANY, Fèlix.  Integristas? Conferència llegida a l’Acadèmia Catòlica (abans Joventut Catòlica) de Sabadell pel Sr. Félix Sardà Salvany, presbiter, Consiliari de la mateixa i Director de la Revista Popular, 1889. <<https://archive.org/details/integristas_salviny/page/n1/mode/2up>>

MASJUAN BRACONS, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L´altra aventura de la ciutat industrial, UAB 2006.

MOLINER PRADA, Antoni. Fèlix Sardà i Salvany i l’integrisme a la Restauració. UAB, 2000.

VILA VICENTE, Santi. Fèlix Sardà i Salvany, ‘influencer’ integrista, en temps del Sexenni i la Restauració, Tesi Doctoral, Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Barcelona, 2017<<https://www.tdx.cat/handle/10803/572075#page=1>>