El motius de la insistència constant de la ultradreta d’inundar les xarxes de crims de tota mena comesos per immigrants o d’atemptats islamistes es basen en cinc principals punts:

1. L’heurística de disponibilitat i el biaix de confirmació

Biaix de confirmació: La tendència de la ment humana és buscar dades que confirmin constantment les seves creences el que ja creu i rebutjar les que contradiuen aquestes. Si algú ja està convençut que la majoria d’immigrants son una amenaça, buscarà activament i publicarà notícies que ho demostrin.

L’heurística de la possibilitat: La freqüència o la probabilitat d’un fet serà equivalent a la facilitat que tenim per recordar-lo. Si s’inunda les xarxes socials les 24 hores del dia de delictes comesos per immigrants (encara que siguin videos d’un altre indret, descontextualitzats, repetits o directament falsos), la ment del lector registrarà una acumulació massiva de casos. El cervell pot tenir la tendència de que si recorda tants casos és perquè és un problema generalitzat, ignorant completament estadístiques, estudis, etc.

2. Fixar l’agenda (L’efecte “Agenda Setting”)

En ciència política, el concepte d’Agenda Setting sosté que els mitjans (o els corrents d’opinió en un fòrum) no ens diuen què hem de pensar, sinó sobre què hem de pensar.

Publicar constantment que per per exemple els musulmans son tots potencials terroristes i tot immigrant un potencial delinqüent, té un objectiu estratègic: desplaçar l’eix del debat públic. Si en un fòrum es discuteix sobre el preu de l’habitatge, la precarietat laboral o el sistema fiscal, l’extrema dreta es troba en un terreny incòmode. Si aconsegueixen que el 80% dels fils d’un fòrum girin al voltant de la seguretat, la immigració i la identitat cultural, estan forçant tothom a jugar al seu camp, on ells tenen respostes més senzilles i emocionals.

3. Cohesió de grup i la dinàmica “Nosaltres contra Ells”

L’antropologia i la psicologia social demostren que la manera més ràpida i eficaç de cohesionar un grup humà és definir clarament un enemic extern a qui culpar de tots els mals del grup:

• Cada notícia publicada funciona com una “bomba de fum” que recorda a la comunitat el perill exterior i la necessitat de protegir els seus i el que és seu (família, treball, propietats, tradicions, etc. ).
• Això genera un sentiment de pertinença i de “resistència”: Tant els conspiranoics com les persones extremistes (molt sovint els conspiranoics tenen idees extremistes) creuen que formen part d’un grup de “privilegiats” que veuen la veritat i que els altres son un ramat d’ovelles guiades cap a l’escorxador. Tenen la tendència de creure que tota notícia que no concorda amb les seves creences és manipulació “woke”, si aquest mitjà està subvencionat amb diner públic és una mostra d’aquesta manipulació de les èlits, i això directament li treu tota validesa. Qualsevol notícia de mitjans que confirmin les seves creences el consideraran “antiestablishment” i serà la veritat.

4. L’economia de l’atenció i l’algoritme de la indignació

Les xarxes socials i els fòrums moderns estan dissenyats sota l’economia de l’atenció. Els continguts que generen més interacció (comentaris, clics, comparticions) són els que provoquen emocions d’alta activació, i de totes elles, la por i la indignació són les més potents.

Una notícia que genera ràbia o por es compartirà deu vegades més ràpid que per exemple un llarg anàlisi econòmic exhaustiu. Els usuaris que publiquen aquestes notícies reben una recompensa immediata en forma de validació social (agrades, republicacions, comentaris favorables, augment de seguidors, etc.) i això els anima a tornar-ho a fer i com més validacions més ho faran.

5. L’efecte de la taca d’oli (la mentida corre més que la veritat)

Poden publicar notícies sabent que ja s’ha demostrat que son falses, la veritat és que, des d’una òptica de propaganda, la veritat factual és secundària; el que importa és l’impacte emocional.

Existeix un fenomen anomenat l’efecte de la primera impressió: un cop s’ha llançat un titular impactant que lliga un crim a un col·lectiu, el cervell de molts lectors fa el vincle emocional immediatament. Quan, hores o dies després, arriba la rectificació policial o judicial demostrant que el culpable no era immigrant, el desmentit ja no té càrrega emocional, no genera indignació. La taca d’oli ja s’ha escampat i la notícia que la desmenteix tindrà menys republicacions i visualitzacions ja que no crida a les emocions més primàries.

Saben perfectament que els adolescents i joves s’informen a través de les xarxes socials i és en aquestes on hi destinen bona part dels seus recursos, hi tenen militants a temps complet i si cal compren per exemple bots, també estan molt ben organitzats a nivell internacional i es donen suport econòmic. A més, alguns son els amos de les principals xarxes socials. Això vol dir que tot està perdut? No, hi ha xarxes alternatives i a les seves tot i que controlin l’algoritme també s’hi pot donar part de la “batalla”, sempre i quan això no suposi ocupar massa temps i no aprofitar-lo en altres activitats que si que suposen millores i canvis reals. I d’altra banda, més enllà de les xarxes socials es pot fer un treball en educació en la informació, per saber contrastar notícies, detectar Fake News i no guiar-se únicament per les emocions.