Si diu “és un xarnego/coló –> És un idiota.

Si diu “és un catalufo”–> És un idiota.

A Catalunya tenim dos nacionalismes, cosa que és complicada i fa que hi hagi idiotes d’un i altre bàndol, no per ser catalanista o espanyolista ets un idiota, però hi ha uns quants que ho son, no son la majoria, però tampoc son quatre gats.

Primer parlaré dels nacionalistes espanyols que els hi fa fàstic tot el que sigui català (alguns nascuts a Catalunya i que porten tota la vida vivint aquí). Aquests son els que més he “patit”, pels meus cognoms, parlar en català, haver tingut feines on la majoria eren castellanoparlants i també a l’institut. Però que ningú li agafi un atac de pànic, després parlaré dels nacionalistes supremacistes catalanistes, que no son majoria com volen fer creure els de Tabarnia i turboespanyolistes, son minoria, però tampoc son quatre gats.

Espanyolistes anticatalans

Dels supremacistes catalans se’n parla molt sovint, dels que anomenaven xarnegos als immigrants del sud de l’estat, ara ho han canviat a “colons”. Dels espanyolistes que els hi fa fàstic tot allò català mai se’n parla, a alguns instituts, a algunes feines, o en segons quins grups ens han dedicat algun “catalufo” als que parlem català (a l’institut entre dos em van tirar el terra i em van dir “catalufo”, per ò no vull caure en victimismes perquè normalment m’hi tornava) o riure’s del català fent l’accent molt obert. Una vegada en un grup d’activitats per whattsapp em van dir que no podia parlar en català, perquè hi havia gent que no l’entenia (gent que portava anys vivint a Catalunya…). He rebut comentaris sobre els meus cognoms de l’estil “eres muy catalán, eh?”. A mi tenir cognoms “catalans” (el segon és d’Alacant) m’és igual, com si em digués Martínez Rodríguez, estar orgullós dels cognoms és una burrada, en tot cas es pot estar orgullós del que un ha aconseguit. Hi ha molts prejudicis i idees que gent s’ha ficat al cap i que hi han ajudat alguns partits i sectors, una vegada em van dir “con lo catalán que eres, seguro que estás forrado”, hi ha gent que es pensa que per tenir cognoms catalans ja estàs forrat (descobriment: hi ha famílies amb cognoms catalans arruïnades, des estructurades o simplement no tenen un duro), si hi ha algunes famílies amb cognoms catalans de classe altes, és simplement perquè porten més generacions vivint aquí i han pogut passar el patrimoni de pares a fills (algunes però han acabat igualment arruïnant-se, més temps en un lloc vol dir més oportunitats per escalar socialment, però també més temps per arruïnar-se), també hi ha la creença o es vol fer creure que els catalans que ja estaven aquí als anys 50 i 60 eren tots industrials burgesos explotadors, quan aquí hi ha i hi havia gent treballadora amb cognoms catalans i la immigració ja existia als a principis del segle XX i als anys 30, no només als 50 i 60, el que passa és que era una immigració més propera, provinent de zones rurals de Catalunya, País Valencià, Múrcia, etc. Una altra creença és que si vius a segons quines zones ja ets ric automàticament, no és així, que hi hagi més nivell adquisitiu a una zona, no vol dir que tots els que visquem en aquesta zona estiguem forrats. Alguna vegada també he sentit que per parlar a català ja ets un “pijo” o un “payés” (suposo perquè mai he sigut un pijo i “payés” tampoc, tot i que “payés” no és cap insult encara que es faci servir com a tal), a mi directament mai m’ho han dit, però si que ho he sentit dir.

Catalanistes supremacistes

Hi ha una part del nacionalisme català, que d’altra banda sempre ha existit, que creu que per tenir cognoms catalans o parlar català son superiors als que parlen en castellà o tenen cognoms castellans. Son uns altres idiotes, profundament idiotes. Per parlar un determinat idioma o tenir cognoms catalans no ets superior a ningú. Aquest nacionalisme no l’he patit, però si que l’he vist, en algun àpat familiar on sortia la paraula “xarnego” o he conegut gent que pensa que tots els espanyols son garrulos o quillos amb mig cervell (tots votants d’Aliança Catalana). Aquest nacionalisme també té una part classista, recordo l’infame periodista Salvador Sostres dient que només parlava en castellà amb la minyona, un cas curiós perquè ha acabat escrivint en castellà per “El Mundo” i en contra de l’independentisme. Els supremacistes nacionalistes catalans han canviat el “xarnego”, per referir-se als castellanoparlants que viuen a Catalunya, pel “coló”. Aquesta gent el que genera és rebuig i son el pitjor que té l’independentisme a dins, perquè encara que siguin minoritaris, hi son, i des de sectors de l’espanyolisme s’aprofita per magnificar-los i acusar a tot l’independentisme de supremacista. També aquest nacionalisme ven la idea que Franco va fomentar la immigració del sud de l’estat a Cataluna per desnacionalitzar-la, quan és el contrari, especialment al principi de la dictadura, hi havia immigrants que eren retornats, una dictadura no li agrada la mobilitat de la gent, vol tenir-la fixada i controlada.

La politització de les llengües i minorització del català

A Catalunya i Espanya les llengües estan polititzades. Els nacionalistes espanyols fan creure a bastanta gent que a Catalunya s’imposa el català o que parlem en català per molestar (sobre això, un dia li vaig dir a una adrilenya de broma: “Es que los catalanes hablamos catalán para molestar”. I va i em contesta: “¡Es verdad!”).T ambé crec que no serveix de res fer pintades o posar enganxines de l’estil: “Parla en català”, perquè en segons quins cervells pot generar que no el parlin mai. A Catalunya no s’obliga a ningú a parlar en català, és més, sovint els catalanoparlants ens veiem obligats a canviar de llengua perquè no son pocs els comerços (en segons quines zones més) que no ens entenen o ens trobem en grups on tothom parla en castellà i és complicat mantenir el català, i sovint tampoc hi ha el mínim esforç per parlar ni una mica en català.

A Catalunya passen coses estranyes i que jo no entenc, no és poca la gent que porta tota la vida aquí, que han anat al col·legi i han fet la secundària en català, però no diuen ni una paraula en català. Jo entenc que si el teu entorn, com família, amics i treball parla en castellà, doncs no t’esforcis per parlar-lo perquè no el necessites, però una miqueta d’esforç estaria bé si et parlen en català, una mica de “solidaritat”, vaja… Vaig estar uns mesos a Itàlia i els que tenien més dificultats per parlar en italià eren els castellanoparlants, vull dir que no només passa amb el català, i desconec perquè. Hi ha gent que no entén perquè parlem català “si estamos en España”, amb això tenen raó els indepes de que si Catalunya fos un estat no es veuria estrany que es demanés el català per viure-hi. Una vegada també li vaig regalar un llibre en català a una persona i va i em diu: “Buff… en catalán…”, persona que ha nascut, viu i ha estudiat aquí. Jo llegeixo en català i castellà i no em passaria pel cap dir-li a algú que em regalés un llibre en castellà: “Buff… en castellà…”.

Una llengua es parla si és necessària (tret d’una minoria que li agrada aprendre idiomes, té interessos culturals o consciència que cal “ajudar” a una llengua que es parla menys), i està clar que a Catalunya per viure-hi i en general per treballar (tret d’algunes feines a l’administració…) no cal saber català. Penso que almenys de cara el públic si que s’hauria de demanar, com a mínim almenys entendre’l, què vol dir “tallat” o “cafè amb llet” no és gaire complicat, sovint passa una “tragèdia” quan demanes cafè amb llet i et porten cafè amb gel. Sobre el tema de la immersió lingüística doncs potser queda malament dir-ho, però m’és igual, en general ha fracassat, encara que les classes siguin en català (que a vegades no és així) si la majoria de companys de classe, internet, xarxes socials, etc. és en castellà, és provable (i passa) que els nens catalanoparlants acabin parlant en castellà. Ha passat el contrari del que es volia, vaja. També passa que el català ja no és “guay”, “es el idioma del profe” i no dels dibuixos animats o” l’influencer” de torn.

Jo no tinc problema per parlar els dos idiomes, el que passa és que ara intento parlar en català (ja ho havia fet algun temps) en cara que em parlin en castellà, més que res perquè el català està “xungo” i si la majoria de gent parla en castellà i no et dirigeixes en català, ni el fas servir, doncs acabarà “morin”, sobretot en algunes zones com Barcelona i les ciutats properes. Que hi hagi temes que poden ser més preocupants, com que el món se’n vagi a la merda, que un pirat com Trump tiri la bomba nuclear o que els rics acumulin més riquesa a costa dels pobres, no treu que no sigui important protegir les llengües minoritàries o minoritzades (totes).

El que aconsegueixen els idiotes d’un i altre bàndol sovint, és l’efecte contrari…