• “Si vols, pots” / “Si penses molt fort que vols una cosa, l’aconsegueixes”: No, si penses molt fort una cosa no l’aconsegueixes, sovint sinó fas res, sinó actues, no l’aconseguiràs. Aquestes frases carreguen sobre les persones el motiu que estiguin passant un mal moment, que tinguin feines que no els hi agraden gents, que hagin abusat d’elles, etc. Afirmar que les “desgràcies”i la no felicitat és només responsabilitat personal, és carregar les culpes sobre un mateix i deixar de banda totes les circumstàncies i entorn. És individualitzar problemàtiques comunes a un problema personal, és molt útil perquè les persones no s’organitzin per canviar aquestes problemàtiques comunes. Evidentment si penses que una cosa sortirà bé, és més probable que surti bé que no pas si ja vas amb la mentalitat de que sortirà malament, però no tot depèn d’un mateix i hi ha coses que per molt que t’esforcis no és possible canviar-les o necessitaràs ajuda dels altres per aconseguir-ho.
• “Els extrems es toquen”. Els extrems no es toquen, com a molt poden tenir un o unes poques coincidències. Per exemple, els estats anomenats comunistes tenen en comú amb els feixistes el control de l’estat de l’economia (tota o bona part), els mitjans de comunicació, et el que es coneix com a totalitarisme. Els anarcocapitalistes/libertarians tenen en comú amb els anarquistes que volen una societat sense estat. Però més enllà d’aquests punt en comú no tenen res a veure amb la resta, i els motius d’aquests punts en comú son totalment diferents.
• “Els antifeixistes del futur es diran a si mateixos antifeixistes” (no la va dir Churchill, que per cert era un mal parit, busqueu què va fer a l’Índia): Aquesta es diu sovint quan els antifeixistes boicotegen actes ultradretanosos. A veure, la violència no és cosa exclusiva d’una determinada ideologia, religió… la violència s’ha utilitzat en nom de qualsevol idea o religió, també en nom de causes justes com la democràcia, la llibertat, la justícia social, etc.
• “El nacionalismo se cura viajando”: El nacionalisme noes cura viatjant, ja que molta gent que viatge va als mateixos llocs hipermassificats, es fa unes fotos, no parla o pràcticament no parla amb els aborígens i torna a casa. Però a més és una frase que sovint utilitzen els nacionalistes que diuen ser antinacionalistes, però que en realitat son nacionalistes “españolazos”. És fàcil dir-se no nacionalista quan la teva llengua és de les més parlades del mon, tot quisqui t’entén i tens diversos estats al darrere que la defensen i promocionen. I no és ser nacionalista voler que no desapareixin llengües i cultures.
• “Nacionalismo sólo es fascismo”: Aquesta frase és semblant a l’anterior i l’acostuma a utilitzar gent del mateix tarannà. No tots els nacionalisme son iguals, hi ha nacionalismes expansionistes/imperialistes i nacionalismes que volen preservar una cultura determinada. Ara bé, si que els nacionalismes encara que siguin “defensius” poden tenir gent amb idees racistes o classistes i intolerants (ara es pot veure amb els d’Aliança Catalana, però aquesta gent ja existia, estava dins l’òrbita convergent/juntaire, igual que els de Vox estaven dins l’òrbita pepera). Normalment aquesta frase és escrita en castellà per gent molt “cosmopolita” i que per ells el català és una llengua de “payeses” o “pijos” intolerants, contraris a “la lengua comuna que todos nos hemos dado de mutuo acuerdo”.
• “Llegir us farà lliures i cultes”: No , hi ha una gran quantitat de llibre de merda, de famosos del cor, exfutbolistes amb un cervell de la mida d’una nou, de conspiracions apocalíptiques, de creences falses, etc. A més, si la teva actitud és llegir només allò que ja penses només per reafirmar-te, independentment de que sigui cert o no, doncs no avançaràs gaire per ser una persona lliure. És una cosa molt comuna a l’actualitat que les persones no surtin de la seva “bombolla”, per exemple a les xarxes socials s’acostuma a seguir als que pensen igual o sembla a tu, no passa res, però per mi és important també conèixer el que pensen els altres i perquè, per formar-se una opinió pròpia i comprendre millor el món.
• “Si ens aixequem ben d’hora, i sense retrets, som un país imparable” (Josep Guardiola). No, hi ha gent que es lleva ben d’hora, ben d’hora per treballar com un esclau per engreixar uns pocs, no té res a veure amb cap país imparable. L’esforç és positiu sempre i quan rebis un retorn d’aquest, per exemple un bon sou, però sovint no és així i els que s’esforcen menys son els que en surten guanyant gràcies a uns altres que s’esforcen molt.
• “Ni masclisme, ni feminisme”. Si algú us diu aquesta frase, és un clar indicador que és un idiota terminal. El masclisme defensa la desigualtat entre homes i dones, que els homes siguin els que tinguin i exerceixin el poder per sobre les dones, que els homes tinguin una sèrie de privilegis sobre les dones i aquestes siguin submises a ells. En canvi, el feminisme busca la igualtat d’oportunitats i de drets entre homes i dones. Que hi hagi unes poques dones que s’aprofitin d’aquest discurs per exercir elles el poder, odiar els homes o que una ínfima quantitat de denúncies de violència de gènere siguin falses, no treu que no estiguem en una societat masclista, les dones pateixen més violència que els homes, sovint cobren menys per una mateixa feina, tenen més dificultats per conciliar la vida laboral de la familiar, etc. Que una minoria s’aprofiti del feminisme, no vol dir que aquest no sigui una causa totalment justa i necessària. A més, sinó tots els homes, la majoria hem tingut comportaments masclistes, ni que siguin comentaris o alguna actitud xunga.
• “L’home és un llop per l’home” (Thomas Hobbes) o “l’home és bo per naturalesa i la societat el corromp” (Jean-Jacques Rousseau). A veure, l’home no neix dolent o bo, sinó que esdevé més una cosa o altra segons la família, educació, amistats, entorn, sistema econòmic i polític, etc. on s’ha criat i viscut, les experiències que ha tingut al llarg de la vida, especialment en la infància i adolescència. Si que és cert que hi ha persones que han tingut unes mateixes vivències i un surt un mal parit i l’altre no, però penso que hi té molt més a veure l’entorn, les experiències viscudes, que d’un determinisme “genètic”. A vegades es justifiquen comportaments perquè “ha tingut una vida molt dura”, fa poc vaig veure una sèrie que bàsicament justificava que els protagonistes s’havien fet nazis i apallissaven a immigrants, esquerranistes, etc. perquè havien tingut una vida molt dura, una pèssima i falsa justificació.

Continuarà… (suposo).