Els camps de concentració aprovats per la UE

El passat 1 de juny la Unió Europea va aprovar el Nou Reglament Europeu de Retorn de la UE que avala els camps de deportació (per no dir-ne concentració) a tercers països. El govern italià és el “pioner” d’aquests camps, a Gjader a Albània, hi té un camp de concentració on envia els immigrants il·legals que intercepta al país. Anteriorment, l’any 2022 el govern conservador britànic de Boris Johnson va intentar aplicar el pla Ruanda, que pretenia deportar en aquest país els immigrants que entressin il·legalment a través del Canal de la Mànega. El pla Ruanda va ser cancel·lat quan els laboristes van accedir al govern. A diferència del pla Ruanda on els immigrants no tenien la possibilitat de retornar, els immigrants concentrats a Gjader en teoria poden tornar a Italià si es resol favorablement la seva sol·licitud d’asil.

La UE ha donat llum verda a la instal·lació d’aquest camps, és a dir, ja formen part de les seves polítiques migratòries. Amb la instal·lació d’aquests camps a tercers països, la UE trasllada la gestió migratòria fora de les seves fronteres, expulsant-se responsabilitats i dificultant la defensa dels detinguts, fent que els processos puguin quedar encallats i facilitant que es donin llargs períodes de detenció ja que s’obren les portes als internaments indefinits. No només això, sinó que no hi ha cap garantia que dins d’aquests camps no s’apliguin tractes degradants, tortures, etc.

Però potser és que sóc un “woke” i un “bonista” per estar en conta d’aquests camps de concentració…

La patronal demana més immigrants

Mentrestant el president de Foment del Treball ha demanat diverses vegades la necessitat de que arribin més immigrants, la necessitat d’un pacte perquè entre 2025 i 2035 arribin 1,5 milions d’immigrants (això si, immigrants legals, tot i que diuen que és molt complicat, així que no?). No és que la patronal s’hagi convertit en una ONG sinó que necessiten mà d’obra pel “creixement econòmic” i la “competitivitat”. Darrere d’aquestes paraules de “creixement econòmic” i “competitivitat” el cert és que els immigrants els hi van molt bé, perquè és gent més necessitada que accepta pitjors salaris i condicions laborals, la patronal necessita mà d’obra barata per continuar omplint-se les butxaques de bitllets i mantenir un model econòmic en gran part basat en el turisme massiu, les granges de porcs, el totxo i altres sectors que destaquen pel seu valor afegit (és ironia).

La dreta populista i les seves contradiccions i mentides

És tot ben contradictori, els partits populistes de dretes mai critiquen la patronal ni parlen de canviar de model econòmic, sinó que critiquen que hi ha massa immigrants i que això comporta més delinqüència. Mentre a Huelva els señoritos de VOX tenen a immigrants explotats com a jornalers, a la vegada que demanen l’expulsió d’immigrants (suposo que dels que no fan de jornalers). Jordi Aragonès l’ideòleg d’AC ha arribat a dir que cal deportar a 2 milions d’immigrants. Que m’expliqui a mi qui cuidarà per exemple bona part dels nostres iaios a les residències, invito a que hi faci una visita i veurà que la immensa majoria de treballadores son immigrants. I no només les residències, sinó a moltíssims comerços, cadenes de cafeteries, supermercats, bona part de l’hosteleria, els “riders”, treballadores de la neteja, etc. Expulsar 2 milions d’immigrants a part de deixar als immigrants en la misèria, també significaria deixar el país en aquesta. L’empatia està sent assassinada ja fa temps… m’agradaria que la gent que diu que els immigrants reben masses ajudes fessin un temps el seu treball, visquessin en les seves llars… Evidentment que hi ha gent (immigrants i no immigrants) que s’aprofita de les ajudes, però hi ha gent que està molt fotuda i necessita un cop de mà per sortir-se’n. Jo he estat a un sindicat on venien forces immigrants i hi ha empresaris sense escrúpols que els hi fan de tot i més (n’hi ha per escriure un llibre de tragèdies), i aguanten moltíssim perquè no tenen més remei, aquesta és la part que molta gent no veu o no vol veure.

Un passat idíl·lic i un present apocalíptic?

AC i Vox donen una una visió d’una Catalunya apocalíptica, on surts el carrer i és molt provable que t’apunyalin o s’estigui a punt d’instal·lar un califat i d’aplicar la Xària. El que no es pot fer tampoc és negar o mirar cap una altra banda, hi ha barris fotuts, el fonamentalisme islàmic, com tots els fonamentalismes, és un problema i s’ha de combatre. Sovint l’esquerra no s’atreveix a criticar aquest fonamentalisme i el masclisme relacionat amb aquest per por de ser titllada de racista o fer el joc a la ultradreta. Però el fonamentalisme islàmic no és el principal problema ni de Cataluna ni d’Espanya ni tampoc estem en una situació apocalíptica com pinta AC i Vox.

Pel que fa a la delinqüència a finals dels 70 i principis dels 80 hi havia atracaments a mà armada, el problema de l’heroïna entre els joves i la delinqüència lligada a aquesta, nens al carrer robant (com passa ara), etc. Si algú es vol acostar a aquella època pot veure alguna película de cine quinqui i qui negui que abans això no passava, que son només pel·lícules, l’invito a mirar l’hemeroteca dels diaris de l’època. Hi ha tendència a idealitzar el passat, sobretot quan la gent es fa més gran, però també hi ha gent jove que es creu que amb Franco es vivia millor, quan el “desarrollismo” (també amb totes les seves problemàtiques) no va començar pràcticament fins a mitjans dels 60… És cert que els 90 i més o menys fins el 2010 la delinqüència violenta (en canvi va aparèixer la ciberdelinqüència) va baixar de forma significativa per diferents causes com la fi de l’epidèmia de l’heroïna, les millores en l’assistència sanitària i els programes socials per ajudar als addictes relacionats amb la delinqüència, el major control de les armes de foc, etc. Ara el que segurament ha augmentat respecte els 90-2010 son per exemple les punyalades, però no és cert que estiguem en el pitjor moment de la història, en la situació apocalíptica que ens vol vendre la dreta populista i els venedors d’alarmes per les llars. La delinqüència està relacionada amb la desigualtat social i en la cultura que has rebut des de ben petit, no hi ha un “gen de la delinqüència” que afecti més a una determinada ètnia. Lligar l’augment de la delinqüència als immigrants en general o a una determinada religió és fals, no soluciona els problemes lligats a la delinqüència, pot causar enfrontaments entre comunitats, etc. això si, pot fer guanyar molts vots, a la vista està.

Dues maneres d’afrontar el fenòmen migratori

Resumint, podem dir que hi ha dues maneres d’afrontar el fenòmen migratori:

1. Fer d’Europa una fortalesa inexpugnable , aixecar més murs i més alts, més filats, més forces de seguretat a la frontera i controls, més deportacions en calent. O fins i tot negant el rescat de persones que s’estan ofegant al mar (hi ha gent entre nosaltres que fins i tot estarien d’acord en això…).
2. Evitar que les persones marxin del seus països fugint de la misèria i arriscant la seva vida. Que no s’extreguin (robin) els seus recursos per part de companyies d’altres països “desenvolupats” (siguin occidentals, Rússia, Xina, etc.) fer el possible per evitar governs corruptes que pactin l’extracció d’aquests recursos a canvi d’enriquir-se ells i no per millorar la situació de la població, evitar bombardejar i inmiscuir-se en guerres que afectin a la població civil (com totes les guerres). Un canvi global en el funcionament de l’economia, un major repartiment de la riquesa, millorar les condicions de vida en aquests països que eviti que la població es vegi obligada a emigrar…

La primera és la més fàcil d’aplicar i és la que s’està duent a terme, però per molts murs que s’aixequin, per molts més controls, mentre hi hagi misèria la gent intentarà fugir d’aquesta per buscar una vida millor. La segona és més difícil d’aplicar, però a part de ser la més ètica és la que va a solucionar el problema d’arrel, i és la que no s’està duent a terme.

PD: Recomano aquesta sèrie per veure cap a on pot anar la nostra societat, respecte alguns temes com la immigració, la dreta populista o l’avenç tecnològic: https://www.filmaffinity.com/es/film247862.html